HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Guilla 2012

LA MÉS "ZORRA" DE LA TAULA.

Dos blancs de casa desconeguts per a mi ens van acompanyar durant el dinar d'aquest dissabte passat a Cal Llop, a una petita població del Bages, l'única taca negra en el mapa polític de la nostra comarca, i en ple dia de reflexió vam decidir tancar-nos a casa, rotllo clausura, per poder reflexionar amb molt de cap i sentit comú el que votaríem el diumenge al matí. Després de 3 voll-damms i dues ampolles de vi al matí-migdia, i alguna coseta més durant la tarda-vespre, ja teníem les idees bastant clares, bé una mica borroses però clares!, llàstima que la nit no fos del tot rodona i fantàstica, tots esperàvem una victòria aplastufant de l'Edurne a la cita més esperada de la temporada, EUROVISIÓN!!!!.

Aquesta Guilla es va convertir en l'ampolla més salvatge i més zorra del dia, pel seu caràcter, força, intensitat i potència. També us dic que n'hi han de més zorres.
Salut i vi Guineus!!



D.O. COSTERS DEL SEGRE.
Celler Cercavins.
Monovarietal de Macabeu amb una criança de 4 mesos en bótes de roure francès, hongarès i americà amb les seves mares.
A la vista groc palla amb tonalitat daurada brillant, amb una llàgrima densa i lenta, gras, net i brillant.
Al nas és complex i molt intens, aromes de fruita madura, compotes de poma, préssec, notes de brioixeria, pa torrat, pastís de poma, torrats marcats, records de fruits secs, ametlles, orellanes, aromes fumats i records minerals.
A la boca és dens, untuós, agradable sedositat, potent, madur, records de la fruita madura, pomes i préssecs, i els fruits secs, bon equilibri entre acidesa, dolçor, alcohol,  marcats torrats de fons, ametlles i pa torrat, bona persistència i final llarg.




El preu a botiga, segons em comenta en Carles, uns 9 euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada