HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Lafou El Sender 2013

FINOR, VOLUM I FRESCOR.

Fou és un barranc o pas estret per on un curs fluvial o una riera s'obre pas, molt característic de la Terra Alta.
La Terra Alta és construïda per un conjunt de terres enlairades situades al marge dret del riu Ebre. El non de Terra Alta li ve per aquesta situació de territori enlairat respecte a les comarques veïnes de la Ribera de l'Ebre i el Baix Ebre. La manca d'aigua per regar les planes enlairades fa que hi predomini el secà dedicat majoritàriament als conreus llenyosos, i això és una de les coses que a mi em fa més feliç, ja que gràcies a aquesta característica del territori, 15.000 ha de terreny són dedicades a la vinya i al vi de gran qualitat.
Per cert, Lafou Celler pertany al grup Roqueta, propietaris del Celler Abadal a la meva estimada comarca del Bages, i l'enòleg és en Joan Soler, un vell conegut d'aquesta zona.
Som a Artés gaudint, com sempre, de la gent que m'estimo al voltant d'una taula, i com sempre amb una bona ampolla de vi com a t'estimoni únic de la nostra alegria i benestar.
Salut i Garnantxa.


D.O. TERRA ALTA.
Lafou Celler.
Cupatge de Garnatxa negra, Sirà i Morenillo amb una criança de 6 mesos en bótes de roure francès i centreeuropeu.
A la vista bonic vermell robí amb rivet granatós de capa mitja amb una bonica llàgrima fina i lenta, net i brillant
Al nas interessant amplitud aromàtica destacant uns frescos balsàmics, mentolats i la fruita negra madura, móres, prunes, fulles seques, sotabosc mediterrani, especiats, pebre, vainilla, regalèssia, fumats, quelcom floral i fins torrats amb records de caramel de cafè.
A la boca de bon volum, ampli, molt agradable, fi i lleuger, el seu pas destaca per la fruita negra i les espècies, vainilla, amb una bona acidesa i uns tanins ferms quelcom aspres i dolços, bon equilibri, de bona persitència i un final força llarg.


Un gran vi, que tot i no arribar a la màgia, la complexitat, la profunditat i l'elegància del seu germà gran, Lafou de Batea, ens farà gaudir d'una bona estona entre copes. I és que això és el que té la Garnatxa.


El preu al restaurant 14 euros i a botiga uns 10 euros, fantàstic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada