HISTÒRIES MÀGIQUES, O NO, ENTRE COPES, AL VOLTANT D'UNA TAULA...


Per damunt de tot i sempre, vi Català, i al qui no li agradi que el follin.


"No sóc ningú, simplement un mindundi en aprenentatge constant ampolla rere ampolla"


Aquest és el punt de vista d'un malalt del vi, d'un winefucker, d'una persona senzilla (sempre), que amb el pas del temps, la maduresa i el seny (poc), ha profunditzat en un món únic que li aporta benestar, felicitat i riquesa emocional, un món de proximitat, un món senzill, que alguns intenten complicar-ho tot amb un elitisme desmesurat i l'esnobisme patètic de can fanga, però en el fons, un món planer i directe. Un món per compartir les sensacions a pèl, i on cada dia que passa, cada copa que es regala l'enriqueix una mica més. On el més important és saber-ho gaudir intentant evitar els condicionants externs (dropos), tant sols plasmar al paper el que li diu la copa, res més. Això sí, permeteu-me que la copa sigui Zalto, Riedel o Mark Thomas.

Aquesta és la visió d'un consumidor compulsiu, que decideix gaudir d'una ampolla de vi, i que pot expressar el que li aporta sense la pressió de quedar bé davant de ningú, ni d'haver de donar punts, ni lacres, ni sols, ni llunes, ni fulles, ni estrelles, ni la puta mare que ho va parir.., només la seva opinió, que en el fons és tant vàlida com qualsevol altre, o més.


Aquí arranca aquest blog, amb il.lusió, en el qual només vull donar a conèixer una mica més, des de la meva humil opinió, aquest món que a mi tant m'apassiona. Ni puntuar, ni criticar, només opinar, expressar i compartir-ho amb vosaltres. Sentir, escoltar, palpar, deixar que flueixin les sensacions. Sempre des del respecte i humilitat per poder entendre i gaudir d'aquest gran plaer.


Cada vi té una història darrere, cadascuna d'elles diferent, aquí les explicaré, intentaré crear un record per a cada ampolla, una anècdota, un instant que quedi escrit en el passat i perduri en el futur, mentre les gaudim al voltant d'una taula amb la bona gent de sempre.


Aquest és el meu diari personal, la meva vida a través d'una copa, les meves sensacions, les meves vivències, i si algú no li agraden, que calli i que el follin.



Matteo Correggia Roero 2012

TASTANT COSETES.

Divendres és nit de vins, i res millor que poder descobrir coses noves amb bona companyia, en aquest cas de Itàlia, de la zona del Piamonte, però res de Barolo i Barbaresco, si no de la regió de Roero, un celler situat a la població de Canale d'Alba. Bonica proposta la d'en Marc, ja que aquests són vins més assequibles que no pas els dels seus veïns, això no vol dir que siguin ni millors ni pitjors, el que si són totalment diferents, i després que cadascú valori segons els seus gustos personals. Dues copes vaig poder tastar i gaudir d'aquest Roero de Matteo Correggia, les suficients per prendre quatre notes i impressions ràpides de tast, aromes, sensacions, sabors, emocions, per després poder explicar-ho al bloc, ja que sempre és interessant tenir el record de coses noves que vas tastant aquí i allà. I ara que hi penso, he de fer lloc al "siphone", hi ha tantes notes de tast que m'estic quedant sense espai, i perdoneu pel auto recordatori personal, però sóc molt despistat.

Salut i Garnatxa, ai! perdó...,!!!ups!..., i Nebbiolo!!.


DOCG - ROERO.
Azienda Agricola Matteo Correggia di Costa Ornella.
Monovarietal de Nebbiolo amb una criança de 12 en bótes de roure i 8 mesos en dipòsits d'Inox.
A la vista evolucionat color robí amb el rivet ataronjat de capa mitja-baixa amb llàgrima fina net i brillant.
Al nas destaca el nivell aromàtic de la Nebbiolo, fruita vermella i silvestre, gerds, maduixes, cireres, amb combinació amb les notes de violetes i les espècies fines, regalèssia i records de tabac, amb uns fins torrats que quasi bé no es noten.
A la boca és un vi fi i elegant, delicat, amb una bona estructura, madur, i amb bon equilibri entre acidesa i dolçor, amb uns tanins afinats, gens agressius, la fruita vermella segueix molt present, juntament amb les notes de regalèssia, és força fresc, amb una bona persistència i final llarg amb records especiats.
Tot i ser de la varietat Nebbiolo, res a veure amb els Barolo o Barbaresco.



Gentilesa d'en Marc, coses noves i força interessants per anar tastant i enriquint el paladar de boniques sensacions.


El preu .....???

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada